Contractació amb l'Administració

Un ajuntament va atorgar a una empresa una concessió que li donava dret a utilitzar un bé públic, però més tard es va trobar que el contracte era nul perquè no es va seguir el procediment correcte. L'empresa, que no va tenir la culpa en l'anul·lació, no va estar d'acord amb les indemnitzacions ofertes per l'ajuntament i va portar l'assumpte als tribunals.

Els jutges de primera i segona instància van considerar que l'empresa havia de ser indemnitzada, però restant el desgast o depreciació dels béns utilitzats durant el temps de vigència del contracte. No obstant això, l'empresa va recórrer al Tribunal Suprem, defensant que, no sent responsable de la nul·litat, hauria de rebre una indemnització íntegra per la inversió i no només una part.

El Tribunal Suprem (TS) dona la raó amb l'empresa i explica que la nul·litat d'un contracte no es pot tractar igual que la seva resolució. Si un contracte és nul, és com si no hagués existit mai, per la qual cosa l'empresa ha de ser indemnitzada per tot allò que no pugui recuperar, sense deduir la depreciació. El Tribunal Suprem rebutja que es pugui reduir la indemnització per un suposat “enriquiment injust” si no es demostra. En resum, si l'empresa no ha estat culpable de la nul·litat, l'Administració l'ha d'indemnitzar íntegrament per la pèrdua.